Una bona xarxa de desfibril·ladors a Catalunya salvaria centenars de vides

La resposta davant d’aturades cardíaques seria més eficaç si hi hagués reanimadors als espais públics.

(El Periódico.cat / Societat)

Dos nois davant del desfibril·lador col·locat a les instal·lacions del Club Natació Banyoles, l’agost passat. Foto: CLICK ART foto / célia p.

E. ASPAS / M. LÓPEZ / R. MATAS

BARCELONA / GIRONA / LLEIDA
Mes Informació : Editorial

La presència de desfibril·ladors automàtics externs en espais públics a Catalunya és insuficient. Especialistes en cardiologia i responsables de Salut coincideixen, des de diferents perspectives, que molts d’aquests llocs haurien de disposar d’aparells de reanimació amb els quals poder donar una primera atenció als afectats per parades cardíaques. Més de 35.000 persones moren a l’any a Espanya per mort sobtada. El 60% d’aquests casos succeeixen sense testimonis, però en el 40% restant és possible una intervenció ràpida que pot resultar vital. Cada any es produeixen uns 20.000 infarts en els quals sí que es rep assistència. El desfibril·lador no serveix sempre, però en el 30% dels casos podria salvar la vida del malalt.

La Conselleria de Salut va decretar el 2002 la instal·lació d’aparells d’aquesta mena a tots els centres de salut de Catalunya. A més es va formar més de 8.000 treballadors en la seva utilització. Segons Josep Brugada, director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona, les coses es van fer «a la perfecció» en aquest primer pas. Però en el segon, el que fa referència a la resta de llocs on es concentren un gran nombre de persones, «està a zero». «S’haurien d’instal·lar desfibril·ladors en espais públics igual que s’hi instal·len extintors», recalca.

A la resta d’autonomies, la situació és pràcticament igual, però a Europa ens porten molt avantatge. Espais esportius, aeroports, supermercats, cines i centres comercials són indrets per on passen diàriament milers de persones i en els quals, segons els experts, són indispensables els desfibril·ladors, que solen brillar per la seva absència.

A diferència d’altres aeroports internacionals, el del Prat disposa únicament de quatre aparells, encara que està previst que a finals d’aquest any s’hi instal·lin 46 màquines més. Només dos dels grans centres comercials de Barcelona disposen de desfibril·ladors.

Ricard Tresserras, subdirector general de Planificació Sanitària, i María Jesús Salvador, presidenta de la Societat Espanyola de Cardiologia, creuen que el quid de la qüestió està a concretar on s’han d’instal·lar. A més, «estaria bé fer un programa infantil en què s’ensenyin les maniobres bàsiques de primers auxilis», van comentar, ja que els primers minuts són crucials.

Els tres experts coincideixen que la regulació no ha de fixar condicions innecessàries. Actualment es requereixen cursos de formació, una acreditació i un metge que supervisi el projecte. Tot això, juntament amb la despesa que suposa en l’actual situació de crisi, retreu moltes empreses, que són les que en definitiva decideixen si compren aparells o no. Els desfibril·ladors d’ara són moderns i de fàcil ús, sense possibilitat d’equivocació, per la qual cosa no seria necessària una formació tan exigent, destaca Brugada.

FEINA A LES COMARQUES / La situació general no és bona, però hi ha avanços significatius. L’organisme autònom en salut de la Diputació de Girona, el Dipsalut, ha propiciat que cadascun dels 221 municipis de la demarcació tingui almenys un desfibril·lador. També se substituiran els actuals per altres models més moderns. Una vegada coberts els equipaments públics, el Dipsalut oferirà a empreses privades i hotels màquines a preu més econòmic que el de mercat. A més dels nou aparells que van convertir Banyoles (Pla de l’Estany) en «ciutat cardioprotegida», la policia local de Girona va incorporar-ne set; Besalú (Garrotxa) en té dos, al pavelló i el camp de futbol, i Santa Coloma de Farners (Selva) tres, al camp d’esports, les dependències de la policia local i el poliesportiu.

A Tarragona, el patronat municipal d’esports va iniciar una primera fase d’instal·lació de 10 desfibril·ladors en equipaments esportius que està previst que culmini a l’octubre. En una segona fase, que començarà a finals d’aquest any, es dotarà els camps de futbol municipals de vuit màquines, informa Rafael Morales.

L’Ajuntament de Lleida té a les piscines municipals set desfibril·ladors, que es traslladen als pavellons al finalitzar la temporada de bany. La Diputació, per la seva part, va negociar descomptes del 10% en el preu de l’aparell i ofereix un curs gratuït per a una o diverses persones de cada empresa que es decideixi a instal·lar una màquina de reanimació.